| Ezkil gabeko elizen
eremu emankorra,
giza murzuriko
zure ardientzat.
Oi Baldorba!
eguzki eta haize idor;
mahats-ardo ibai,
galbumarena.
Lur gorri, harri landu,
mailu eta xixelaren kantu.
Gitarrazko alakiketan
Armeniako kanun ahots urratuan.
Oi Baldorba!
esazu nor zen bidetik
baztertu zintuen madarikatua!
Zure irriño erromanikoa
erdi izoztu eta leloturik
utzi zuen madarikatuaren
izena nahi dut.
Oi Baldorba!
ezazu nor zen bidetik
baztertu zintuen madarikatua!
Oi Baldorba!
zutaz oroit eta
zuri nagozu.
Kantu bat laburra da eta
pentsa zuk,
esaten ez dizudan hartaz.
Oi Baldorba!
esazu nor zen bidetik
baztertu zintuen
madarikatua.
|
Ay! Valdorba
fértil desierto de iglesias sin campanas
para tus ovejas de humano balido.
Sol y viento seco, río de vino
de la uva en grano, de la espiga en trigo
dime... ¿quién fue el maldito que te apartó
del camino?
Tierra roja, piedra labrada
canto de mazo y buril
alakiketan de guitarra
Kanum de armenia en voz desgarrada
quiero el nombre del maldito que dejó
tu romántica sonrisa entre helada y alelada.
pienso en ti, y pienso contigo
una canción es corta
piensa tú... en aquello que no te digo.
|
Ah! Valdorba
désert fertile d'églises sans clochers
pour tes brebis au bêlement humain.
Soleil et vent sec, rivière de vin, raisin en grain, épi
de blé,dis-moi...
qui est le maudit qui t'a òte de mon chemin?
terre rouge, pierre taillée,
chant de maillet et de burin,
melodie de guitare,
kanum d'Arménie à la voix déchirée,
je veux savoir le nom du maudit
qui a figé et glacé ton sourire roman.
Ah! Valdorba
je pense à toi, et je pense avec toi
une chanson est courte.
Réfléchis... à ce que je ne tài pas
dit. |